Nou Cives 2. Ciències socials, geografia i història

L'islam, com el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista, és a a dir, que creu en un Déu únic, Al·là. Segons els seus seguidors, va ser transmesa als éssers humans per mitjà d'un profeta anomenat Mahoma. La nova religió va començar a ser predicada per Mahoma a l'Aràbia del segle VII, d'on era originari. [...]

A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperi de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de normands, musulmans i hongaresos. [...]

Entre els segles XII i XIV, de resultes de les millores en l'agricultura i de l'augment de la població, a Europa es va iniciar un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana. Les ciutats varen passar a ser un centre de producció artesana i d'intercanvi de productes. S'hi va desenvolupar una burgesia pròspera (comerciants, artesans, banquers) que governava la ciutat. [...]

Al segle VIII una bona part de la Península Ibèrica havia estat ocupada per un exèrcit islàmic que hi va establir un estat molt poderós: Al-Andalus. A les zones muntanyoses de la Serralada Cantàbrica s'hi va refugiar una població insubmissa que es va oposar a la conquesta i que va fundar el regne d'Astúries al segle VIII. [...]

Durant els segles XII i XIII es varen consolidar els quatre regnes cristians de la Península Ibèrica: Portugal, Castella i Lleó, Navarra i la Corona d'Aragó. Aquests regnes varen ocupar militarment nous territoris musulmans, excepte el regne de Granada, i varen repoblar les terres conquerides. L'expansió militar va enfortir els dos grans estats de la Península: la Corona de Castella i la Corona d'Aragó. [...]

Les Illes Balears reben una doble influència del seu passat medieval: la que prové d'Al-Andalus i la que es forjà a partir de la incorporació del territori a la Corona d'Aragó. Entre els segles IX i XIII les Illes Balears estaven plenament incorporades a la societat i l'economia islàmiques. [...]

L'expansió econòmica dels segles XV i XVI va anar acompanyada del sorgiment d'una nova manera d’entendre el món: l'Humanisme. Els humanistes reivindicaven l'herència de l'Antiguitat grecoromana i varen situar l'ésser humà en el centre de totes les reflexions. Un esperit crític renovat va impregnar el món de les creences: es va estendre una religiositat més personal i es criticaven la corrupció i els abusos de l'Església. [...]

La monarquia dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran, va ser l'origen de l'Estat modern als regnes hispànics. Amb la unió matrimonial d'aquests dos monarques es varen unir sota una mateixa Corona els dos estats més grans de la Península Ibèrica: el de Castella i el d'Aragó. Però aquesta unió no va comportar la creació d'un Estat unitari perquè es varen mantenir vigents les lleis i les institucions de cada regne. [...]

A la darreria del segle XV, el progrés en la construcció de vaixells (caravel·les) i en les tècniques de navegació va permetre que els navegants europeus es llançassin al descobriment de noves rutes marítimes. [...]

Al començament del segle XVI Carles I, nét dels Reis Catòlics, va ocupar el tron de la monarquia hispànica i va instaurar la dinastia anomenada d'Habsburg o d'Àustria. Carles I i el seu fill Felip II varen governar sobre un imperi immens format per les possessions europees i pels territoris americans incorporats a la Corona de Castella. [...]

El segle XVII a Europa va ser una època de crisi i de transformacions econòmiques. Així, durant aquesta centúria es varen produir crisis agràries i epidèmies que varen dificultar el creixement de la població. Però, alhora, també es varen desenvolupar el comerç marítim i la producció de manufactures, que feren augmentar la influència i el poder de la burgesia. [...]

A la darreria del segle XV, amb la unió dinàstica de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, el Regne de Mallorca va passar a formar part de la monarquia hispànica establerta pels Reis Catòlics. L'objectiu de la nova monarquia era retallar el poder de la noblesa i reforçar la uniformitat política i religiosa dels diferents regnes peninsulars. [...]

La població és el conjunt de persones que habiten un territori, i la ciència que l'estudia és la demografia. [...]

Espanya és un país poc poblat en comparació amb altres països europeus. Malgrat això, durant el segle XX i fins al moment actual, la població espanyola ha experimentat un gran creixement. A la primeria del segle XX, la població d'Espanya no arribava als 19 milions d'habitants, mentre que actualment compta amb gairebé 47,2 milions de residents, dels quals viuen a les Illes Balears poc més d'1,1 milions. [...]

Les ciutats són llocs on es concentra la població i les seves activitats, i canvien amb el pas del temps. Actualment, la majoria de les ciutats centralitzen una sèrie de funcions urbanes i un gran nombre de serveis. El procés d'urbanització, al començament del segle XXI, afecta el conjunt del planeta, de manera que la població que viu a les ciutats ja és més nombrosa que la que viu al camp. [...]

Una de les característiques principals de les societats humanes al món d'avui és la notable diversitat que presenten. Aquesta diversitat té l'origen en factors de tipus històric, polític, econòmic, cultural, religiós i, fins i tot, lingüístic, que han fet que les regions del nostre planeta evolucionin i s'organitzin de maneres molt variades. [...]